Primera victòria del 2ª autonòmica femení a casa d'un molt lluitador Capdepera, que en cap moment va perdre la cara al partit, tal com demostra el marcador final, empatant el partit a falta de 40 segons pel xiulet final. Però aquest va ser el día per a les nostres jugadores, que finalment obrin el caseller de les victòries.

No havia començat el partit i ja apareixien les primeres anècdotes, ja que la Policía Local d'Artà va aturar a un dels nostres cotxes per a una inspecció rutinària, que al final va acabar amb un no res, però aquí no s'acabà tot, ja que només entrar al pavelló, una de les jugadores diu. literalment "me sap greu, però m'he deixat les sabates", així que ja vos podeu imaginar, tant sort que Martí Plomer del Junior de l'altre club d'Alcúdia ens va deixar les seves sabates per a la nostra jugadora, que visquin les coincidències.

Llevat d'això, el partit va començar bastant bé, amb l'equip local col.locat en zona i les nostres jugadores movent la bolla amb no massa complicacions col.locant d'inici un parcial de 6-0, seguit d'un bon ritme en defensa. Un cop les locals van entrar al partit, es col.locaren 5-6 al marcador, i entrà en un entrebanc d'errades per part dels dos equips, que deixà el parcial del quart, en un pobre 5-8.

Al segon quart, varem sortir mes entonades que al segon en atac, però amb la mateixa tònica de pases tous i indecisos, que provocà que les rivals aprofitassen els seus contraatacs per guanyar el quart amb un parcial de 15-12, lo que ens deixà amb un marcador empatat al descans, 20-20.

A la represa, després d'unes breus paraules al vestidor, vam sortir molt ben plantades en defensa, i atacant la zona abans de que tinguessen temps de col.locar-se, cosa que no es veu reflexada en el marcador ja que la por a fer cistelles per part d'algunes jugadores i la falta de decisió a l'hora de sortir al contraatac va ser l'únic, que impedí que la diferència al marcador fos més elevada. Parcial 8-10.

El darrer quart, amb els dos equips lluitant moltíssim, va seguir una tònica bastant semblant a la del tercer quart, el nostre equip atacant molt bé, i l'equip rival aprofitatnt les nostres errades, ja que no eren capaces de fer-nos punts si no era aprofitant els nostres erros (val a dir, que els errors van anar disminuint a mesura que abançava el partit.) Tan igualat va ser el tecer quart, que després d'un petit despiste de l'àrbitre de taula, a falta de  40 segons aproximadament, l'equip rival anotà dos punts per empatar el partit. Però les nostres jugadores no van baixar les mans, tot el contrari, que atacar sense por, i a falta de 24 segons ens xiulaven una falta, dos tirs lliures per a nosaltres. Aquí ve la darrera anècdota del partit. Cata, se gira cap a la banqueta i diu "jo no som bona per això" i per sorpresa seva, va anotar els dos tirs lliures, cosa que posava el marcador dos punts a favor nostre. 24 segons llarguíssims, que vam saber administrar, les rivals sols varen poder forçar un tir de tres, que fou ben puntejat, i que no va tenir cap perill, agafant nosaltres el rebot, i esgotant els darrers sis segons de partit. Al final victòria, per 39-41.

Dir que hi ha varis aspectes per a millorar, sobretot en les passades de pilota, en el rebot, el contraatac, els malaurats tirs lliures que al final ens donaren la victòria i amb el fons físic.

Destacar, que en tot moment les jugadores varen demostrar un caràcter molt positiu (cosa que no s'havia vist fins ara) i que en tot moment lluitaren i que ens van donar moments del partit molt bons, tant en defensa, com en atac, cosa que no es reflexa massa al marcador.

I recordar, que s'ha de seguir treballant, que una flor no fa estiu.

ANOTADORES:  Cati Vadell (7), Cata Amer (4), Agustina (4), Magda (7), Yvone (2), Stefy (7), Antònia (2), Laura Román (8).