Segona autonòmica masculí

Molinar 53 - DAKOTA ALCÚDIA 54

Els segona aconsegueixen una victòria èpica i sobretot molt il.lusionat que fa recuperar la credibilitat perduda als darrers partits. Aquesta crònica la podríem titular: els 2º AUTONOMICA TORNEN A FER UN CALVIÀ, UNA REMUNTADA IMPOSSIBLE o símplement ELS CUERPOS DANONES TORNEN A FER UNA DE LES SEVES.

Podríem començar amb el arxiconegut Això era i no era cinc aguerrits jugadors panxa-rotges que es presentaren a un partit a les 10 del matí ni més ni manco que a la llunyana vila coneguda com CIUTAT, en concret a un poliespotiu de la zona del Molinar. Allà els esperaven 12 jovenets que des de l'entrada al pavellò intentaren influenciar en l'ànim d'aquests guerrers mostrant les seves qualitats físiques amb diferents mates i cistelles de tot tipus.

Son Servera 53 - DAKOTA ALCÚDIA 50

Novament el nostre equip de 2a autonòmica es desplaçava amb pocs efectius, la qual cosa esperem que canviï ja que els partits es fan molt durs i sobretot llargs si no es va amb un mínim de jugadors.

El Son Servera, que està en els llocs de dalt, arribava força més victòries que nosaltres, però segur que recordaven la victòria del nostre equip a casa.

Novament a falta de 3 minuts només hi havia dos dels nostres jugadors sobre la pista ja que les 20:30 és un horari que ens ve una mica d'hora.

El primer quart va ser molt igualat amb una defensa individual per part dels nostres i una zonal per part de l'equip local, amb un primer parcial 12-10 s'arribava al final del primer quart.

Una altra derrota del provincial (44-63)

Una altra derrota i ja van deu les que duen els nostres veterans jugadors, aquesta vegada a casa davant un dels equips capdavanters de la categoria, l'equip de la vall de Sóller que es presentà al pavelló amb una defensa zonal pressionant a tota la pista que desorganitzà el joc del nostre equip evitant que els nostres experimentats jugadors trobassin el ritme de joc que tant de mal fa als nostres rivals.

El partit començà amb un 16-14 per l'equip solleric on el nostre president mostrà galons i punteria aconseguint encistellar 4/4 de tirs de tres remuntant un marcador que s'havia posat 4-12 advers.

El segon quart començà igual que el primer, davant la defensa asfixiant el nostre equip perdé gran quantitats de pilotes cosa que feia que l'equip visitant encistellés amb facilitat arribant al descans amb un 22-28 per l'equip solleric.

Donen la cara a la pista del líder (74-56)

La visita a la pista del líder es preveia com sempre els partits a Felanitx (sobretot a la pista curta) durs i amb complicacions tenint en compte que l'equip de Felanitx tan sols havia perdut dos partits fins ara (Un contra nosaltres en la primera jornada de la competició). Si a això sumem que a l'equip li està costant tenir tots els seus efectius en els partits, ens fa entendre el resultat.

Malgrat tot el primer quart es va veure que als nostres els agrada competir i que estaven disposats a vendre cara la seva derrota el quart va ser molt igualat i només en dos últims minuts del quart l'equip visitant es va anar després de diversos rebots ofensius amb 16-10 després dels primers 10 minuts.

En el segon quart van aparèixer Hugo amb força a la pintura i l'autèntic MVP del partit Josep els quals marcaven un parcial de 18-21 per als nostres qual cosa ens portava als vestidors amb un interessant 33-31.

Tercera derrota consecutiva (54-38)

Les dues derrotes consecutives en els últims segons dels anteriors partits (potser massa acostumats a guanyar tots els finals ajustats), obligaven als nostres a buscar la victòria a la pista del Bons Aires, tot i que novament l'equip es presentava amb baixes importants.

La zona plantada per l'equip local feia que provessin la seva pròpia medicina els nostres, que demostraven no tenir el millor dels dies en el tir exterior i no aconseguint ficar pilotes dins els problemes no feien més que augmentar. D'aquí el primer parcial amb un pobre 17-6 per als nostres.