Qui va dir que aquest equip no té fons? La veritat és que la majoria de jugadors portàvem 15 dies pràcticament sense entrenar i això ha de canviar, però la veritat és que ahir es va demostrar que ha manca de cames, en el bàsquet e cap és el més important ja que un equip que a falta de 2 minuts per acabar el tercer quart perd de 16, sense cap i sense cames, difícilment pot donar-li la volta al marcador.

A més hem de recordar que ja estem a la segona volta i no hem jugat cap partit amb l'equip al complet i el divendres no va ser diferent, Cristian, de lluna de mel, Sureda recuperant-se de la lesió i Marente ... .. encara no ho sabem. Pel que afrontàvem el partit amb 8 jugadors davant d'un dels millors equips de la categoria, això sí, comptant amb el nostre psicòleg particular, Eladio que ho va fer tot més fàcil.

El partit es va iniciar amb un joc molt vistós dels nostres i dominant com gairebé sempre en el primer quart dels partits jugats, amb un gran Rafa Ramis (9 punts en aquest quart), parcial de 16 a 18.

En el segon quart vam estar bastant espessos, fallant molts tirs i baixant molts punts en la nostra defensa individual, encaixant un preocupant parcial de 22 a 9.

A la represa, passem a defensar en zona i aconseguir evitar cistelles fàcils, obligant als locals a treballar cada cistella, però l'efectivitat del camps feia que la diferència augmentés fins als 16 punts fins que va començar la remuntada aconseguint en els últims 2 minuts un parcial favorable de 0 a 8 que ens donava una mica d'esperança a falta de l'últim període.

En aquest últim quart la nostra defensa va fer que els locals comencessin a posar-se nerviosos i es van precipitar en els tirs que ja no entraven el que ens deixava córrer algun contraatac el que ens va portar a empatar el partit a manca de pocs segons fins i tot poder-lo guanyar. Parcial de 6 a 15, final 57-57 i a la pròrroga.

Pensàvem que després de tant esforç ho podíem pagar en el temps extra però els nostres van sortir a decidir i amb un 0-5 semblava tenir a les mans, però els locals amb dos triples pràcticament consecutius es tornaven a posar per davant però les faltes van decidir que ens juguéssim el partit en els tirs lliures que al final ens portaran a la segona pròrroga.

Ja amb els dos equips molt cansats i amb la 5 falta de Josep, tot es complicava de manera que els darrers cinc minuts es presumien d'infart, però vam saber jugar les nostres cartes millor que els de Campos i ens portem una victòria per dos punts de aquestes que et deixen com si haguessis guanyat 6 títols com el Barça (ho havia de dir). Resultat final 72-74.

Una victòria com aquesta s'ha de celebrar, per la qual cosa volem agrair a Joan Niño (Conserge del pavelló de Campos), que ens va acompanyar a un alegre sopar i una mica de festa per aquestes terres i a aquelles hores (eren les 12 de la nit quan sortíem del pavelló).

Cal destacar el bon moment de Jaume Alomar que amb 19 punts va ser el màxim anotador. Destacar també la imatge del partit, Toni de Lluc jugant de base en l'última pròrroga, una cosa mai vista.

ANOTACIONS:

Rafa 15, Soto 4, J. Alomar 19, Josep 9, Bernat 4, Pere 9, Lluc 13 i Willy 1.