Bahía San Agustín 62 - DAKOTA ALCÚDIA 35

Segon partit de la segona fase i segona derrota. Però res a veure amb la primera, ja que aquesta vegada, les nostres no van estar a l'altura del que requeria el rival i vam ser escombrades de la pista a la segona part, on pràcticament ni competim.
El nostre inici no va ser dolent, en defensa bastant bé, creant problemes a les locals. En atac, moltes més possessions de pilota per a les nostres que no estaven gens encertades en el tir exterior i francament malament des de la línia de tirs lliures (3 / 10). Malgrat tot, el marcador estava molt ajustat 20-18 al final del primer quart.

En el segon període vam començar a baixar nostre ritme defensiu i amb moltes pilotes perdudes en atac, donaven massa avantatge al rival que començava a sentir-se còmode a la pista, aconseguint deixar-nos en només 4 punts en aquest quart, 12 a 4. Al descans 32-22. No era una diferència insalvable de tornar a ser l'equip que estem acostumats a veure, però ahir, senzillament no era el nostre dia.

La nostra defensa zonal, va aconseguir dificultar una mica l'atac local, però després de recuperació de pilota, tornaven les pèrdues incomprensibles. En atac no aconseguíem imposar el nostre ritme i les locals continuaven aprofitant-se dels nostres continus errors, la pilota semblava cremar i no hi havia fluïdesa, forçant accions precipitades. Tot això va fer que no aconseguíssim reduir l'avantatge, sinó que les del Sant Agustí ho augmentessin, parcial de 13 a 9.

En l'últim període vàrem veure el que fins ara no havíem vist en les nostres jugadores. Abandonàrem la lluita, vàrem donar el partit per perdut i no vam creure en nosaltres ni en el nostre treball. No existíem a la pista i les locals ens van donar un bany en tota regla. Parcial de 17 a 4. Final del partit 62-35.

No hi ha res perdut, però hem de reaccionar. Vull pensar que el de diumenge va ser un accident i que demostrareu que així va ser. Aquesta setmana ens toca jugar contra Eu Moll i ha de ser el principi d'aquesta reacció i arribar fins al final.

"Ser gran no és una qüestió d'altitud sinó d'actitud" ÀNIM ¡¡¡