El diumenge ens vàrem presentar a Campos després d'una derrota abultada contra els líders del nostre grup. Sabíem des del principi que el guanyador del partit es col.locava segon en solitari, ja que el Campos també havia perdut el seu partit de divendres contra els de Lloseta, és a dir, que teníem el mateix balanç de victòries i derrotes.

Sapiguent la importància del partit vàrem començar amb el punt necessari de concentració, cosa que es va veure reflexada en dues cistelles anotades en el primer minut de partit. Però la reacció del Campos no es va fer esperar, i, amb un parcial de 11 a 0 a favor seu, varen capgirar molt fàcilment el marcador, deixant ben a les clares el seu bon nivell de joc. Com quasi tots els partits, noltros estàvem defensant en individual, i sa veritat que no ho estàvem fent d'allò millor ja que ens anotaven amb molta facilitat. En atac aconseguíem tirs en bones posicions, el que passa és que no estàvem encertats.

Partit per oblidar el jugat es divendres a Alcúdia contra un equip que encara no sap el que és guanyar aquesta temporada. La manera d'encarar el partit, ja des del calentament, no va ser l'adequada, ja que no teníem l'actitud mínima necessària per poder competir amb garanties.

La dinàmica de tot el partit va ser molt dolenta, sobretot fent moltes errades impròpies d'un equip que vol lluitar per estar amb els millors d'aquest grup. Està clar que la concentració i la intensitat varen estar molt per davall del mínim, cosa que va fer que fins el darrer minut el partit estàs obert. Tot i això hem de dir que vàrem guanyar el partit amb un molt discret 47 - 36, que és un reflex del que va ser el partit.

En 2006  conocí un grupo de hombres que jugaban a baloncesto en un equipo diferente, "El Provincial". Camaradas, compañeros de vida que estrechan la mano, se adivinaba con mirarlos su hostilidad a perder. Siempre tuvieron lo que se merecieron, bien era ganar un campeonato, bien era hacer una temporada mediocre. Siempre jugaron como equipo (1+1+1+1+1). Siempre fueron un equipo: a las duras y a las maduras, tal como demostraron el otro día en Sóller 8 años más viejos 8 años más sabios.

Ganar un partido de baloncesto no siempre es relevante. Ganar fuera de casa con sólo 6 jugadores en tu equipo y 12 en el equipo rival, es magistral. Ganar con: tu base enfermo, tu pivot con más de 40 años jugando 40 minutos, 2 papas de 30 y muchos, un ala-pivot decente y, un chico de 20 "freestyle", etc. Ganar así es épico. Vivirlo, un pellizco en el alma :

El divendres ens va visitar un equip molt jove, que juga molt intens durant els 40 minuts. Els primers 10 minuts varen esser totalment dels de Manacor, ja que varen imposar el seu alt ritme de joc tant en atac com en defensa. El principal problema que ens trobàvem en defensa era el centre de la nostra zona, per on tallaven molt fàcilment els de Manacor, concedint així moltes cistelles fàcils i moltes segones opcions de tir. En atac, tot i que la seva defensa era molt activa, estàvem dins els nostres promitjos, aconseguint anotar fins a 17 punts. El que passa és que en vàrem rebre 24 de punts. Al minut 10 el marcador era 17 - 24; Massa punts per intentar aconseguir la victòria.

El segon quart va seguir més o menys el mateix guió, amb la diferència que no vàrem concedir tantes segones opcions de tir, sobretot després de posar-nos en defensa zonal. A falta de poc menys de mig minut per la mitja part el marcador reflexava la màxima diferència en contra (28 - 40). Un triple de'n Bernat Cifre en la nostra darrera possessió va maquillar un poc el resultat al final dels primers 20 minuts (31 - 40).

El divendres vàrem jugar el primer partit de l'any, que va ser també el primer partit de la 2ª volta; A Alcúdia arribava el Felanitx, un equip amb el que estàvem empatats a la classificació i que havíem guanyat a la primera volta amb un molt alt encert en el tir exterior.

Tot i tenir clar que els primers minuts són importantíssims a l'hora de veure per quin camí anirà el partit, el primer parcial va ser en contra; Tot i començar actius tan en atac com en defensa, vàrem rebre un parcial de 0 a 9 en només 3 minuts de partit. Com que l'actitud era la correcte, no vàrem demanar cap temps mort, vàrem seguir treballant per ajustar al màxim el marcador el més aviat possible. I amb molta feina a ambdues parts del camp vàrem aconseguir ajustar el marcador 10 - 15 al final dels primers 10 minuts.